Duo shao qian vol dir quant val? quin preu té?
Quant valen aquestes sabates?
La dependenta em mira la cara i tot seguit em diu 65 yuans.
I jo, guiri que sóc penso, mmmm…que barates, només valen 6,5€ però la realitat és molt diferent, me les està venent molt cares i m’està prenent el pel perquè sap, és evident, que sóc guiri.
A qualsevol persona xina des de que neix se li ensenya a regatejar i aquí, qui no regateja és tonto, bé, de fet no trobarem cap xines que no regategi, hi estan acostumats.
Fins a quin punt s’ha de regatejar?
Fins al punt de no poder més. No hi ha límit, sempre hi ha un preu més barat per al consumidor xinès. El problema el tenim nosaltres, els guiris, que no estem acostumats a regatejar a la seva manera.
Us posaré un exemple:
Un guiri vol comprar una polsera xina, cap meravella, però suficient per valer 15 o 20 € a Espanya.
La dependenta ens diu que val 100 yuans o el que és el mateix 10€, quin creieu que és el preu real de venda de la polsera?
A) 100 yuans (10€)
B) 75 yuans (7,5€)
C) 50 yuans (5 €)
D) 25 yuans (2,5€)
E) 5 yuans (0,5 €)
Atenció! la resposta correcta és la E, ni més ni menys que 5 yuans.
Així que no et quedis content si regateges fins a la meitat del preu que t’estan oferint, has d’aconseguir normalment un preu unes 10 vegades inferior.
Em van explicar, que quant veuen a un guiri que compra sense regatejar, se’ls queda cara tontos, no ho entenen.
Ahir mateix em van dir: Per què creus que la Xina està creixent econòmicament a una velocitat superior a la d’estats Units? Doncs perquè la resta del món no sabem ni regatejar ni negociar.
Digues que els xinos són tontos!
sábado, 9 de junio de 2007
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario