Duo shao qian? 多少钱?

Duo shao qian vol dir quant val? quin preu té?

Quant valen aquestes sabates?
La dependenta em mira la cara i tot seguit em diu 65 yuans.
I jo, guiri que sóc penso, mmmm…que barates, només valen 6,5€ però la realitat és molt diferent, me les està venent molt cares i m’està prenent el pel perquè sap, és evident, que sóc guiri.

A qualsevol persona xina des de que neix se li ensenya a regatejar i aquí, qui no regateja és tonto, bé, de fet no trobarem cap xines que no regategi, hi estan acostumats.

Fins a quin punt s’ha de regatejar?
Fins al punt de no poder més. No hi ha límit, sempre hi ha un preu més barat per al consumidor xinès. El problema el tenim nosaltres, els guiris, que no estem acostumats a regatejar a la seva manera.

Us posaré un exemple:
Un guiri vol comprar una polsera xina, cap meravella, però suficient per valer 15 o 20 € a Espanya.
La dependenta ens diu que val 100 yuans o el que és el mateix 10€, quin creieu que és el preu real de venda de la polsera?

A) 100 yuans (10€)
B) 75 yuans (7,5€)
C) 50 yuans (5 €)
D) 25 yuans (2,5€)
E) 5 yuans (0,5 €)

Atenció! la resposta correcta és la E, ni més ni menys que 5 yuans.

Així que no et quedis content si regateges fins a la meitat del preu que t’estan oferint, has d’aconseguir normalment un preu unes 10 vegades inferior.

Em van explicar, que quant veuen a un guiri que compra sense regatejar, se’ls queda cara tontos, no ho entenen.
Ahir mateix em van dir: Per què creus que la Xina està creixent econòmicament a una velocitat superior a la d’estats Units? Doncs perquè la resta del món no sabem ni regatejar ni negociar.

Digues que els xinos són tontos!

El meu aniversari

Resulta que el dilluns 4 de Juny de 2007 torna a ser el meu aniversari i em volia felicitar i dedicar-me un espai personal.
Aviat farà nou anys que la persona que més m’he estimat a la vida va marxar i des de llavors hi ha una sèrie de dies que em fan recordar aquells maleïts moments de la meva vida i valorar la pèrdua.

Just solíem celebrar totes dues el nostre aniversari perquè el seu era el dia 5 de Juny.
Hi havien uns quants anys de diferència, ni més ni menys que trenta-vuit però tot i així i malgrat la meva adolescència, varem compartir moments meravellosos.

Bé, doncs, quan arriba el meu aniversari o el seu, per Nadal, per cap d’any, per tot sants...sinó tinc la sort d' oblidar-me de la festa senyalada no em toca altre remei que recordar.
Aquesta és una de les raons que molts anys em fan decidir no celebrar, hi ha excepcions, però aquest any la veritat és que em bé de gust estar tranquil-la a casa o com a molt anar amb en Dani a sopar en un restaurant italià i fer un passeig.
Potser per estar lluny de casa, potser per pensar que estic vivint el que sempre he desitjat, com estar en un país llunyà durant una temporada llarga, conèixer una nova cultura i nova gent, viure una gran experiència...estic més sentimental.

Molts dies miro el cel i la lluna i li dono gràcies a la meva mare per haver-me parit i li dic per telepatia que em miri, que estigui tranqui-la i orgullosa de mi, perquè sóc feliç i estic tenint tot allò que un pot desitjar.
Jo sé que em sent i que em veu, perquè quan estimes de veritat, vagis on vagis, estiguis on estiguis, al cel o a la terra, l’amor i els records es queden allà un desitja.
Moltes vegades, quan estic molt trista, em tranquil·litza el fet de pensar que un dia, quan el cel m’esculli a mi, de nou ens tornarem a trobar, és una sensació fabulosa pensar que de nou la puc abraçar.

Una nova experiència

Avui de nou m'he posat en mans d'estudiants xinesos i m'he exposat a explicar-los tots els dubtes que tinguéssin sobre Espanya i /o els Espanyols.
Per a fer-ho hem hagut d'anar a una altra universitat, hi hem anat dues amigues coreanes i la professora de la universitat que és la que ens ha demanat el favor.

Aquí estic jo amb la Insu, una de les meves millors amigues

a la Xina i al darrera els estudiants que anaven arrivant a la

conferència.

Els hi he explicat per començar com es diu Hola! i després ja m'han

demanant altres coses

Un resum a l'engrós del que podem dir d'Espanya: paella, sagrada familia, Gaudí, Raúl, Ronaldinho....Pel que fa a Catalunya? Català? No en ténen ni idea.
Bé, saben que les Olimpiades del 92 van ser a Barcelona i saben que Barcelona és una ciutat molt maca però no saben si parlem el català, l'anglès o l'espanyol.
M'ho he passat molt bé, els hi dit, bé ara repetiu després de mi: rrrrrrrrrrrr!
je,je...... i tots han començat llllllllllllll, ells no saben dir la "R".
Fins aviat!