Us imagineu com és la boqueria de Chengdu?

Estavem passejant pels voltants del carrefour de chengdu i...sorpresa! de sobte veiem una mena de carreró petit i fosc, que serà, que serà....investiguem i si! hem trobat la boqueria de Chengdu.
En un principi em fa una mica de respecte entrar-hi, perquè intueixo que és un lloc més aviat fosc i fa una olor estranya així que li dic a en Dani, saps què és igual marxem...deixem-ho! però m'acava convencent i cap a dins!
És un mercat immens, plè de tot i més, verdures, carns, peixos, espècies, pasta, etc.

Quina cara més estranya, eh?

Un cop portavem una estona a dins m'hi començo a trobar a gust i a gaudir de l'experiència, tot és hiper interessant, tot és nou per a mi però en realitat tot és molt retro i molt vell.
De fet a Chengdu et pots trobar amb mercats molt moderns però també et pots trobar amb mercats com el que esteu veient, que gaudeix d'una autenticitat exquisita, sembla ben bé que el temps s'hagi aturat cap allà els anys 60.

Fantàstic artilugi per fer pasta...l'entorn està relativament net...

Aquí a Chengdu hi ha una forma de fer negocis que funciona de la següent manera: al mateix lloc vendre un munt de tot igual, és a dir, al mateix lloc o molt aprop un munt de parades que fan pasta, de parades que venen verdura també ni ha un munt i una al costat de l'altra i així no acabaríem mai, sembla ser que la competència entre uns i altres els és favorable.

Potser l'equivalent seria una mena de negocis semblants als del carrer Sant Antoni de Barcelona.

Bé, a lo que anavem, al Ito Yokado hi ha peixeres però aquí hi ha banyeres plenes de peixos.
Just passar per davant se m'encongeix el cor i giro el cap cap a una altra banda, no vull veure com els maten. Tot i que m'encanta el peix! Quina ironia, oi?

Les nostres visites als llocs normalment ténen doble funció, és a dir, nosaltres anem a visitar un lloc però la gent que hi ha en aquest lloc ens visita a nosaltres. Aquí som diferents i tothom ens repassa de cap a peus, els grans ens miren preguntant-se i aquests d'on seràn, els petits ens miren al.lucinats i els joves volen parlar anglès amb nosaltres.
Així que abans de marxar sen's presenta una dona que s'interessa per nosaltres i per a millorar el seu anglès i el de la seva filla, molt amablement ens demana el número de telèfon i ens diu que ens convidarà a dinar a casa seva.
Ja veurem què passa...

Bé, us deixo amb una foto plena de colors, d'alegria i espècies d'una de les parades del mercat.