El mandarí o putonghua

El mandarí o putonghua és el dialecte del xinès originàri de Pequìn i és el més difós dels dialectes xinesos.
La seva escriptura i pronunciació fan que es tracti d'un dialecte peculiar i si a més tenim en compte el creixement econòmic que la Xina està experimentant en els darrers anys entendrem el motiu que fa que milers de persones d'arréu del món estiguem en aquest moments estudiant l'esmentat dialecte.
Una de les característiquees més peculiars es troba en l'escriptura, formada per caràcters. Els caràcters es poden classificar en quatre grans families:
1) Pictogrames: dibuixos o jeroglífics que representen o expressen una idea.
2) Ideogràfics(C3,C4): Dit de l'escriptura els signes de la qual (ideogrames) representen directament les idees de les coses, no pas els sons del llenguatge.
3) Ideogrames(C2)
4) L'últim grup és el grup de caràcters que es valen d'altres però afegint radicals(C20) per a poder diferenciar-se.
(Font imatges: creationism.org)

La pronunciació dels caràcters es basa en un sistema sil·làbic i de tons. Hi ha aproximadament unes 400 síl.labes i fins a 5 tons diferents per a pronunciar moltes de les síl·labes.

El fet dels tons dificulta l'aprenentatge de l'idioma i us posaré un exemple explicant-vos el perquè:

1) 靴 xuē (pronunciat en el primer tò) : vol dir bota (sabata)
2) 学 xué ( pronunciat en el segón tò) : vol dir estudiar
3) 雪 xuě (pronunciat en el tercer tò) : vol dir neu
4) 血 xuè (pronunciat en el quart tò) : vol dir sang

Per a nosaltres, els occidentals, és força complicat aprendre a escriure els caràcters i també aprendre a pronunciar amb el tò correcte, pel que fa als nostres companys de clase, la majoria d'ells orientals, no ténen cap tipus de problema amb l'escriptura però compartim el mateix problema a l'hora de pronunciar els tons.

Si us interessa podreu trobar més informació al llibre "A key to Chinese Speech an writing I" de Joel Bellassen i Zhang Pengpeng de l'editorial Sinolingua.

Bon any lunar 2007!