Ja fa dies que m'estranyo davant de comentaris que fan els nostres amics i professors, quan més temps passo a la Xina més me n'adono de les grans diferències d'opinió que tinc vers a la gran majoria de xinesos i coreans.
Per exemple, l'altre dia a classe, la nostra professora va posar un exemple que deia:
1.Quan un noi i una noia s'agraden, surgeix l'enamorament. Però entre un noi i un noi això no passa i entre una noia i una noia tampoc. (Si més no, no hauria de passar)
Durant els meus últims anys a l'institut i a la universitat a Catalunya recordo que em deien:
quan a una persona li agrada molt una altra es diu que s'han enamorat.
2.Si un noi i una noia porten molt de temps junts s'han de casar, sinó no està bé, de fet no pot ser.
Déu meu, on vivim!
El millor de tot:
no he vist cap persona disminuïda ni física ni psíquicament, l'altre dia a classe li vaig preguntar a una professora "a on estan els disminuïts físics?" (perquè estaven parlant del tema a classe), atenció a la resposta:
3. Els disminuïts físics creuen que molesten a la gent del carrer, pertant es queden a casa tancats per no fer sentir malament a ningú.
Què deu passar amb els disminuïts psíquics? No m'agradaria saber-ho.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Entradas
No hay comentarios:
Publicar un comentario