Anavem de camí a Si Gu Nian Shan i com més amunt estavem més se sentia l'essència de la muntanya i dels pastors amb els seus ramats, era com anar enrera en el temps i conviure amb els nostres avanpassats.
De mica en mica els paisatges eren més àrids i freds i mirant per la finestra anavem veient precipicis a una i altre banda de la muntanya, esgarrifadors.
A la fi hem pogut comprobar que no ens afecta el mal d'alçada, estem per sobre dels 5000 m. i el que tenim és una gana impressionant. Hi ha pastors que viuen enmig del fred i les muntanyes que ofereixen al viatger pinxos calents de carn de vedella, ens els vem menjar encantats.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario