lunes, 30 de julio de 2007

Adeu Eva

Siguiendo con las despedidas esta vez le ha tocado a Eva. No os había hablado antes de ella porque apenas hace dos semanas que la conocimos y porque últimamente tengo el blog algo abandonado. Es una barcelonesa afincada desde hace nueve años en Berlín, es traductora y vino a Chengdú a darle un pequeño empujón a su chino.
La verdad es que desde que Ruth y yo la conocimos prácticamente no nos hemos separado,
le hemos estado enseñando esos rincones de Chengdú que no aparecen en los mapas, esos que se descubren a base de patear las calles un dia tras otro. Y ella lo ha aprovechado la verdad, casi deja sin existencias las tiendas de Chengdú.
Nos llevamos a otra amiga que seguro volveremos a ver, ya sea porque ella vaya a Barcelona o porque nosotros visitemos Berlín. Que pequeño es el mundo a veces.

haciéndose la manicura en un salón de belleza
Posted by Picasa

1 comentario:

Eva dijo...

Gràcies Dani i Ruth pel vostre comiat, però sobretot per la vostra bona companyia durant les últimes dues setmanes. Si el món s'ha de convertir en una "vila" com a mínim ens servirà per a retrobar-nos vés a saber on...

Qué n'és de trist veure's feliç de vacances quan ja se t'han passat! Encara no me'n sé avenir que estic de tornada i de "curranta" a casa. Berlín em sembla ara massa net i civilitzat: travessar el carrer fins i tot per llocs on no hi ha semàfors ja no m'apuja el nivell d'adrenalina, ja no miro el terra per por de trepitjar coses "desagradables", els edificis estan tots en bon estat i la poca gent que hi ha pels carrers té pressa, no somriu i no em miren com si fos un extraterrestre tot dient "hello, hello!".

I sobretot: fot un fred que pela! Si ho arribo a saber em faig la pedicura dues setmanes abans, ara no puc lluir els peus perquè m'haig de posar les botes d'aigua, en aquest país on sembla que tinguem un hivern impassible salpicat rarament amb algun dia de calor aplastant!

De tant en tant em vénen flashbacks i revisc les recents impressions de Chengdu: la frondosa vegetació de la ciutat, la dolça vida dels seus habitants quan es reuneixen a la ribera dels rius cap a la tarda-vespre, la calor enganxifosa, l'explosió de soroll dels milers de grills en cel, les masses de gent i bicicletes intentant creuar els carrers, les olors de menjar... Els paisatges que tinc ara al davant em semblen en comparació aquarel·les irreals, estàtiques i assèptiques, quan les comparo amb el formiguer trepidant dels carrers de Chengdu. Com m'agradaria tornar-hi!

Disfruteu ara de Xina per mi. De ben segur que hi tornaré algun dia i espero que ens hi poguem retrobar tots plegats.

Una forta abraçada a tots dos.

Eva