lunes, 2 de julio de 2007

Descobrint el Tibet

-Col·laboració especial d'en Lluís-

Tant sols baixar de l’avió, ja notes la falta d’oxigen, estem a més de 3.000 metres d’alçada, i en tant sols 2 hores ens hem enfilat dalt d’un “petit” cim. El guia ens espera per portar-nos a l’hotel i el trajecte, de més d’una hora, el passem contemplant les magnífiques muntanyes que ens envolten mentre escoltem uns acords de música tibetana, més semblant a música house dura.

Arribem a Lhasa i els nostres ulls queden impactats per l’espectacle: amples carrers, botigues diverses ( des de ferralla fins a sex-shops ), persones grans i joves de pell fosca pel carrer, i entre la diversitat d’edificis força baixos veiem per fi el POTALA. Uns sols segons són suficients per fer-nos a la idea del imponent palau de l’exiliat Dalai Lama i la seva secta, com els anomena el Guillem.

Provem de descansar unes hores, però la curiositat i les ganes de marxar de la freda habitació d’hotel ens fa fer una volta per l’illa enorme de cases per les que avancem a pas de jubilats artrítics esbufegant tota l’estona. I es que intentar fer més d’una cosa a 3.000 m d’alçada pot resultar una tasca complicada.

Al dia següent visitem la ciutat amb el nostre “xinese group”, on ningú parla anglès i així ens endinsem pels temples de la ciutat sense entendre ni una paraula, però frapats pel conjunt de sensacions que ens embarga: sorpresa, excitació, sofocs, compassió perplexitat... Les olors humanes, molt fortes, es barregen amb l’olor a Yak ( animal del que se n’aprofita tot, especialment el greix que crema en els bols metàl·lics que donen llum als temples ), i totes aquestes olors tiren cap enrere. A fora un grup de fidels s’agenollen una vegada i una altre fins a quedar estirats de panxa al terra. Això ho fan sense descans, dia i nit, dia i nit... Per fi arribem davant del impressionant Potala, és magnífic, gran i imponent. S’enfila per escales serpentejants, damunt d’un turó des del que s’observa tota la ciutat als seus peus. És una meravella més del món feta per la mà de l’home, la mateixa mà que després és capaç de doblegar i expulsar a un poble, el tibetà.

La grandiositat del temple sagrat contrasta amb el seu deteriorat estat intern, poc il·luminat i vell, narrador del pas del temps. Però tot i això no perd el seu esplendor, les seves parets ricament decorades i els seus gegants mandales i tombes, algunes de més de 6 metres d’alçada fetes d’or massís amb pedres precioses fan posar en dubte la fe cega dels seus fidels, coberts amb robes destartalades, alguns d’ells desnodrits, amb poquíssims bitllets a les butxaques que no vacil·len en dipositar-los per tot arreu del temple.

Tant sols aquesta visita ja compensa tot l’esforç, econòmic i físic d’anar al Tibet. Aquest esforç es veurà doblement recompensat quan ens perdem pels voltants de Lhasa i entrem en contacte amb els vertiginosos paratges que el Tibet ofereix. Grans muntanyes, meravellosos llacs d’un blau com el cel, rius caudalosos i la seva gent dispersa per l’extens i erm territori.

La ciutat de Lhasa amaga poc més atractiu. Les antigues costums es veuen abocades a un carrer sense sortida per l’avenç imparable del capitalisme que ja envaeix la ciutat amb botigues de marques de tot el món: Nike, Addidas, Kappa, Playboy...; plenes de dependentes i buides de gent; tot el contrari de la ciutat on en els seus carrers hi conviuen xinesos, tibetans, monjos, turistes i llums de neó que ja despunten per tota la ciutat.

Ah, i també un parell de turistes catalans embadalits per tants contrastos!!!


foto del Potala des del Jokhang
Palau Potala
Jinzhu donglu-rodalies del temple de Jokhang

llac d'aigües blaves a prop de Nyingtri
Posted by Picasa

1 comentario:

Marta i Aleix dijo...

Fal•lucitats Danielo!!!!!!!!!

Som la Marta i l’Aleix. No tenim el teu mail així que et felicitem aquí (esperem que ho vegis). No sabem gaires coses de vosaltres però ara ja estarem atents a aquest blogg (doneu li les gràcies al Lluis per enviar el link). Esperem que tot us vagi força bé i que estigueu completament integrats en aquests paratges exòtics les fotos són una passada tot hi que amb aquests insectes que t’envoltem deu ser una patir constant. Així que en la llunyania et felicitem pel teus 29 i que ho aneu a celebrar amb amb uns rollitos i una bona ampolla de Prioral.

Nosaltres ja estem cremats i necessitem vacances ja, aquest any els dos hem estudiat un màster i ha estat una mica dur i estressant. Aquest agost anirem una setmaneta a Cantàbria i Astúries i desprès 10 dies a Mallorca amb la Marta i el Juseps amb la superfurgona. Doncs res et deixem la meva direcció aleix.mestre@upc.edu per si contesteu. Per molts anys i molts record a la Rut i al parell d’occidentals que us han vingut a visitar (El i podeu donar un fortasec de part nostra).

Una abraçada

Marta i Aleix de Granojers