zao shang hao

Zao shang hao! o el que és el mateix, bon dia! amb xinès. Aquí hi ha els nostre amic que de camí a la universitat ens diu bon dia, és el lloro del bon rotllo.

finestra d'una de les cases velletes que hi ha dins del recinte de la universitat

És un lloro molt entranyable i no s'escapa perquè està lligat per la pota amb un cordill al balancí, avui està acompanyat del seu amic i uns calçotets que no tenen res en particular, però que no els vem poder treure a l'hora de fer la foto, dons la finestra està en un quart pis.
L'autenticitat de tot plegat és exquisitament apreciable i a més una representació de la manera que ténen els xinesos de compartir la seva vida amb els animals.
Fixeu-vos que la finestra està oberta, doncs, encara no sé ben bé perquè estan obertes tant a l'hivern com a l'estiu. Un dia ens van convidar a dinar a casa seva la Hong Ron (és una noia amb la que a vegades estudio xinès a canvi d'ensenyar-li espanyol) el cas és que era plè hivern i feia força fred, però es veu que ells no en tenien i estavem dinant amb les portes obertes de bat a bat.
En Dani i jo estavem mig congelats i al final van tancar les finestres, però semblavem bitxos raros, doncs, ells van per dins de casa amb l'anorac i segons ells era estrany que ens haguéssim tret l'anorac per dinar.